LA PEDRA FOGUERA - H. C. Andersen

“Vet aquí una vegada, un soldat carregat amb el seu sabre i la seva motxilla, que tornava de la guerra. De camí cap a casa es va trobar amb una bruixa horrible, que li digué que ella li ensenyaria la manera en que podria trobar molts diners.

Havia d’enfilar-se a la copa d’un arbre que era buit per dins, i entrar a la seva soca per un forat, un cop allà hauria de baixar fins el més avall possible. La bruixa, el lligaria amb una corda per la cintura, per tal de tornar-lo a pujar quan aquest l’avisés. Un cop avall trobaria un passadís acabat amb tres portes. A la primera es trobarà amb un gos amb uns ulls enormes assegut al damunt d’una caixa. La bruixa li donaria el seu davantal de color blau, i hauria de posar al gos al damunt i podria agafar totes les monedes de coure que volgués.

A la segona de les habitacions, les monedes són de plata, i el gos que s’hi trobarà al damunt és un gos amb els ulls encara més grans, i haurà de repetir el mateix que a la cambra anterior.
Si prefereix or, haurà d’entrar a la tercera de les habitacions on el gos que hi ha és un gos enorme de veritat amb uns ulls encara més grans, però haurà de repetir la mateixa operació que en les dues cambres anteriors.

El soldat, al sentir les explicacions de la bruixa, accepta de bon grat, però es pregunta què en vol a canvi la bruixa, que l’únic que desitja és una pedra foguera que li va caure a la seva àvia a dins de l’arbre, el darrer cop que hi va ser.

El soldat entrà a l’arbre i seguir fil per randa les instruccions de la bruixa, a la primera cambra agafà les monedes de coure, a la segona, va llençar al terra totes les monedes de coure recollides i es va omplir la motxilla amb les monedes de plata; i en la tercera va fer el mateix. Va agafar totes les monedes d’or que va poder, va llençar les de plata i s’omplí butxaques, gorra, botes, motxilla. Al final el soldat no es podia ni moure.

Va deixar al gos al seu lloc, va agafar la pedra foguera i va cridar a la bruixa que el pugés. Un cop a dalt, el soldat va preguntar a la bruixa perquè volia la pedra foguera, i aquesta li va respondre que ell no n’havia de fer res. El soldat, li va dir que o li deia o li tallaria el cap.

Així ho va fer, va agafar el davantal de la bruixa, el va utilitzar de farcell omplint-lo amb totes les monedes, va agafar la pedra i va entrar a la ciutat més propera, una ciutat en la que es va allotjar en l’habitació més cara de la posada, va demanar els millors plats, i es va convertir en un home ric de la ciutat.

Li van explicar totes les excel·lències de la ciutat, i que la illa del rei era la més bonica del món. El soldat va decidir que la volia veure, però era pràcticament impossible. Ja que aquesta vivia en un castell de coure envoltada de moltes muralles, i només el rei la podia veure.

El soldat mica en mica, de portar una vida tan luxosa, va anar perdent els diners, i ara ja no podia portar la vida luxosa que havia portat fins aquell moment.

Un bon dia va recordar la pedra foguera, i com no tenia ni cinc, ni per comprar una espelma, va pensar que la podia utilitzar per a fer una mica de llum, va agafar un tros d’esca de l’arbre màgic i el va voler encendre amb la pedra. En saltar algunes guspires, es va obrir la porta i va aparèixer el gos de la primera cambra. Que li va dir que li podia concedir el que volgués, i el soldat li va demanar diners.

Es va adonar que s’hi picava la pedra foguera dues vegades, en sortia el gos de la segona cambra, i si ho feia tres vegades, el dels ulls més grossos, el de la tercera cambra.

Aleshores el soldat, va tornar a ser ric, i es va recordar de la història de la princesa que ningú podia veure i va demanar al gos dels ulls com tasses de cafè, el de la primera cambra, que volia veure a la princesa.

Aquest va anar a buscar la princesa, i amb un moment en va tornar amb la noia dormida al seu llom i el soldat no va poder evitar fer-li un petó. La va tornar a palau, i la princesa al matí següent explicà el seu “somni” als seus pares. La reina decidí que aquella nit dormiria una vella dama d’honor amb la jove princesa.

Al segon dia, al soldat li entraren moltes ganes de veure a la princesa, i el gos repetí l’operació del dia anterior. Però aquesta vegada la vella dama d’honor el seguí i marca amb una creu de guix blanc la porta on entrava el gos amb la princesa. Però el gos en veure-ho, va marcar totes les portes de la ciutat.

La reina aleshores va decidir que li lligaria a la seva filla un bosseta amb un petit forat plena de sèmola, així quan se l’emportés el gos, podrien seguir el rastre deixat per la sèmola de blat. El rei i la reina aquesta vegada sí que van descobrir on havien portat a la seva filla, i van manar tancar a la presó al soldat.

Al dia següent l’havien de penjar, i el soldat des de la seva cel·la, veia a tothom passar i acostar-se al lloc de l’execució. Aleshores, l’aprenent de sabater va perdre una sabata mentre corria al costat de les reixes del soldat, i quan s’hi va acostar, aquest li va demanar que anés a casa seva i li portés la pedra foguera, que li donaria una bona propina.

Aleshores van portar al soldat fins a l’arbre on l’havien de penjar, i abans que no ho fessin, el soldat demanà el seu últim desig, que li deixessin fumar en pipa per darrera vegada. Va treure la pedra foguera, i la va fer picar, una vegada, dues i tres, de manera que van aparèixer els tres gossos que el van salvar, van atacar al Rei i la Reina i tot el poble va cridar que ara el bon soldat seria el seu Rei i es casaria amb la princesa. El casament va durar vuit dies. I van ser feliços i van menjar anissos.”