dimarts, 13 de maig de 2014

ABRAÇA'M, SI US PLAU!

Abraçar permet compartir l’alegria o consolar a algú que està trist. 
En aquest conte, la Mila ens explica quan li agrada abraçar i quan no.

A la Mila li agrada abraçar son pare quan seu al sofà amb el diari. S’arrauleix al seu costat, li repenja el cap a la falda, sota el diari i li abraça la cintura. Sota els fulls del diari i amb l’escalfor de la panxa del pare, li agrada imaginar que està en una cabana i que a fora plou molt, però ella s’està a dins, ben calentona. Gairebé més que cap altra cosa, el que realment li agrada és abraçar la mare el dia que s’ha pogut escapar abans de la feina i la recull a la sortida de l’escola. Baixa corrents per la rampa del pati i es deixa caure als seus braços. Això sí que la fa feliç!

També abraça l’àvia quan li fa croquetes. La vegada que ha abraçat més fort a l’avi va ser el dia que li va ensenyar a anar amb bicicleta. Quina paciència que va tenir, l’avi! També li agrada abraçar els seus companys quan algú de l’equip marca un gol. S’abracen, salten i criden con bojos.

De vegades, però, la Mila també necessita abraçar la mare quan està trista, quan té ganes de plorar. Quan s’enfada amb son pare abraça al Moll, que té unes orelles enormes i l’escolta atentament sense dir mai res. Quan té fred, por o està nerviosa, necessita estrènyer algú ben a prop.

Però a la Mila no li agrada gens quan la mare, sense avisar, l’estreny tan fort que no la deixa respirar. O quan l’àvia, contenta de veure-la, l’abraça amb les mans encara mullades de rentar plats. Ni quan l’avi l’envolta amb els seus braços gegants que fan olor de pipa, ecs! Però el que menys li agrada és que la tieta Carmeta, a qui gairebé no coneix, l’abraci entre els seus pits i li faci petons, deixant-li les galtes vermelles de pintallavis.

Avui, però, sa mare estava trista i l’ha abraçat. Ella feia una altra cosa i no es volia distreure i li ha dit: “Ai, mare, deixa’m!”. I ella li ha dit: “Les abraçades són com els regals, Mila: és molt bonic rebre-les, però gairebé sempre és millor donar-les”.

Font: FAROS Sant Joan de Déu
Consultores: Eva Santana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!