Hi havia una vegada un escriptor que vivia a la vora del mar; en una platja enorme on hi tenia una caseta per a passar-hi llargues temporades escrivint i buscant inspiració per als seus llibres. Era un home intel·ligent i culte, i amb molta sensibilitat per a les coses importants de la vida.
Un matí mentre passejada per la riba de l'oceà va veure des de lluny una figura que es movia d'una manera molt estranya, com si estigués ballant. En apropar-se va veure que era un noi que es dedicava a agafar estrelles de mar de la sorra i a llançar-les un altre cop a l'aigua.
L'home li va preguntar al noi què estava fent. I ell li va respondre:
“Recullo les estrelles de mar que han quedat a la sorra i les torno al mar, la marea ha baixat massa i moltes moriran".
L'escriptor li va dir:
“Però això que fas no té sentit, primer és el seu destí, moriran i seran l'aliment d'altres animals, i a més hi ha milers d'estrelles en aquesta platja, mai tindras prou temps per a salvar-les a totes".
El noi va mirar fixament l'escriptor, va agafar una estrella de mar de la sorra i la va llançar amb totes les seves forces per sobre les onades exclamant "per a aquesta... sí que té sentit!".
L'escriptor va marxar desconcertat, no podia entendre una conducta com aquella.
Aquella tarda no va tenir inspiració per a escriure i per la nit no va dormir gens bé, somiava amb aquell noi i les estrelles de mar per sobre les onades.
Al matí en despertar-se, va córrer cap a la platja, va buscar el noi i el va ajudar a salvar estrelles...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!