L'ÀLIGA IMPERIAL

Hi havia una vegada una àliga imperial que tenia el seu niu en un gran penyassegat del bosc. Era una àliga amb un plumatge negre i brillant i unes ales tan grans que podia volar hores i hores sense descansar. Era tan forta que podia atacar fins i tot un cervató i transporta-lo amb les seves urpes poderoses.

Però darrerament tenia molts problemes a la vista . Un matí, que volava pel cel mirant què podia caçar, va veure un esquirol, es llançà a capturar-lo però quan s’hi acostava va dir:

-Para! Para!... que això és un roc i va remuntar el vol cel amunt, menys mal qua no es va clavar una trompada.

Un altre dia, que tenia molta gana, de poc que no s’estavella contra un roure, es pensava que era un teixó.

Es va quedar quieta al seu penyassegat , estava molt amoïnada i va pensar:

-Em sembla que no hi veig gaire bé. Anirè a veure el doctor Mussol, potser ell trobarà la solució.

El doctor Mussol, que era molt vell i molt savi, tenia el seu consultori, ple de llibres, en una alzina.

L’àliga li va dir:

-Doctor Mussol, em sembla que tinc un problema, cada dia hi veig una mica menys i em costa molt caçar.

-A veure, a veure, va dir el doctor. Farem un reconeixement.

El doctor va mirar els ull de l’àliga i va començar a fer-li proves.

-Què veus en aquest dibuix?

-Un conill –deia l’àliga-, i hi havia una carbassa.

-Què veus en aquest dibuix?, tornava a preguntar el doctor.

-Una serp, i era una flor.

El doctor va consultar els seus llibres i va dir:

-Àliga, estàs molt malament. Això només ho arreglarem amb un transplantament.

-Què.., què,…què? Un Transp…..,.què, a l’àliga li tremolaven totes les plomes.

-Estigues tranquil.la que es molt senzill. Tu tens la còrnea malalta…

-La còrnea? Jo no en tinc d’això. Ja li tremolava també la veu.

-És clar que en tens, com tothom, és la part del davant de l’ull, que s’ha arrugat i s’ha tornat fosca. Només hem de buscar un animal que sigui molt i molt vellet que et vulgui donar la seva i jo te la transplantaré.

L’àliga no les tenia pas totes, però amb aquell problema a la vista no podia pas caçar i es moriria de gana. I li va dir al doctor mussol;

-A veure torna-m’ho a explicar. I el doctor mussol li va explicar una vegada i dues i les que van fer falta, el doctor també tenia molta paciència.

Al final l’àliga va dir:

-I com el trobarem aquest animal generós que em donarà la ròpia?

-Que no, la CÒRNEA.

-A doncs això, va dir l’àliga.

-Mira, va dir el doctor Mussol: direm a la guineu que ho digui a tots els animals que corren per terra, a l’esquirol a tots els que salten pels arbres i al falcó que ho digui als voladors. Veuràs com en trobem una. Segur.

Així ho van fer. El falcó mentre volava anava cridant: EL DOCTOR MUSSOL BUSCA UNA CÒRNEA PER L’ÀLIGA QUE NO HI VEU. Però cap animal volador en feia cas.

L’esquirol cridava: ES BUSCA CÒRNEA. EL DOCTOR MUSSOL LA VOL TRNA…TRAS …, LA VOL POSAR A L’ÀLIGA QUE NO HI VEU. Res ni cas.

La guineu que era molt gandula va anar a buscar la llebre i li va dir:

-Ep tu, ves pel bosc buscant una còrnea per l’àliga que no hi veu.

La llebre es va trobar un talp a la porta del seu cau prenent el sol. Era molt vellet i sabia moltíssimes coses. Havia llegit molt amb les seves gruixudes ulleres. Ja sabeu que els talps hi veuen molt poc.

-Aturat, llebre!, va dir el talp, seu aquí i explica’m que està passant, sento molt d’enrenou.

La llebre li va explicar i el talp li va dir:

-Ves i digues a l’aliga i al doctor Mussol que jo dono la còrnea perquè l’àliga hi torni a veure.

Quan l’àliga ho va saber va dir:

-Però, com em vols posar la còrnea d’un talp, si els talps gairebé no hi veuen?

Aixó és igual, va dir el doctor. La seva còrnea és sana i transparent i salvarà la teva vista.

I així va ser. El doctor va fer el transplantament i l’àliga, gràcies a la generositat del talp, va recuperar la vista i va poder tornar a caçar.

I la calma va tornar al penyassegat i al bosc.

I conte contat…