Hi havia una vegada, un nen petit que va començar a anar a l'escola. Ell era bastant petit i l'escola molt gran. Quan va descobrir que podia entrar a la classe des d'una porta que donava a l'exterior, va ser feliç i l'escola ja no li va semblar tant gran.
Un matí la mestra va dir:
- Avui farem un dibuix.
- Qué bé!- va pensar el nen-.
Li agradava dibuixar i podia fer de tot: vaques, trens, pollets, tigres, lleons, vaixells... Va agafar la caixa de llapis de colors i va començar a dibuixar, però la mestra va dir:
- Avui farem un dibuix.
- Qué bé!- va pensar el nen-.
Li agradava dibuixar i podia fer de tot: vaques, trens, pollets, tigres, lleons, vaixells... Va agafar la caixa de llapis de colors i va començar a dibuixar, però la mestra va dir:
- Espereu, encara no heu de començar! Encara no he dit el què dibuixarem. Avui dibuixarem flors.
- Qué bé! - va pensar el nen -.
Li agradava fer flors i va començar a dibuixar flors molt boniques de color lila, taronja i blau. Però la mestra va dir:
- Espereu un moment, que jo us ensenyaré com!- i, agafant el guix va dibuixar una flor vermella amb una tija verda a la pissarra. Ara - va dir - ja podeu començar.
Li agradava fer flors i va començar a dibuixar flors molt boniques de color lila, taronja i blau. Però la mestra va dir:
- Espereu un moment, que jo us ensenyaré com!- i, agafant el guix va dibuixar una flor vermella amb una tija verda a la pissarra. Ara - va dir - ja podeu començar.
El nen va mirar la flor que havia fet la mestra i la va comparar amb les que havia pintat ell. Li agradaven més les seves, però no ho va dir. Va girar el full i va dibuixar una flor vermella amb la tija verda, tal i com havia fet la mestra.
Un altre dia, la mestra va dir:
- Avui farem plastilina.
- Qué bé! - va pensar el nen -.
Li agradava la plastilina i podia fer moltes coses amb ella: serps, ninots de neu, ratolins, camions... Va començar a estirar i amassar la bola de plastilina, però la mestra va dir:
- Qué bé! - va pensar el nen -.
Li agradava la plastilina i podia fer moltes coses amb ella: serps, ninots de neu, ratolins, camions... Va començar a estirar i amassar la bola de plastilina, però la mestra va dir:
- Espereu, encara no heu de començar! Avui farem un plat.
- Qué bé!- va pensar el nen -.
Li agradava fer plats i va començar a fer-ne de totes formes i tamanys. Llavors la mestra va dir:
- Qué bé!- va pensar el nen -.
Li agradava fer plats i va començar a fer-ne de totes formes i tamanys. Llavors la mestra va dir:
- Espereu, que jo us ensenyaré com! - i els va ensenyar com per un plat fondo -. Ara ja podeu començar.
El nen va mirar el plat que havia fet la mestra i els que ell havia fet. Li agradaven més els seus, però no ho va dir. Va tornar a fer una bola de plastilina i va fer un plat fondo, com el de la mestra.
Molt aviat el nen va aprendre a esperar que li diguessin què i com havia de treballar. No va tornar a fer res més ell sol.
Va passar el temps i va passar que el nen i la seva família van marxar a viure a una altra ciutat, on el petit va haver d'anar a una altra escola. Aquesta era més petita i no tenia portes a l'exterior des de la seva classe. El primer dia de classe, la mestra va dir:
- Avui farem un dibuix.
- Qué bé!- va pensar el nen, i va esperar que la mestra digués el que s'havia de fer, però ella no va dir res. Només caminava per la classe mirant el que feien els nens. Quan va arribar al seu costat, li va dir:
- No vols fer un dibuix? - Sí -va contestar el nen-, però, què s'ha de fer?
- Pots fer el que vulguis- va dir la mestra.
- Amb qualsevol color?
- Amb qualsevol color! - va respondre-li la mestra-. Si tots féssiu el mateix dibuix i utilitzéssiu els mateixos colors, com sabria jo el que ha fet cadascú?!
- Amb qualsevol color! - va respondre-li la mestra-. Si tots féssiu el mateix dibuix i utilitzéssiu els mateixos colors, com sabria jo el que ha fet cadascú?!
El nen no va contestar, i acotant el cap, va pensar -no ho entenc-, i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!