divendres, 31 d’agost de 2012

LA FÀBRICA D'OR - Conte xinès

Fa molt de temps vivia en una aldea pròxima del riu Mekong un cert Nai Hi Ha. Amava l'or més que a qualsevol altra cosa en el món. Nai Hi Ha tenia una esposa i fills, però gastava tot el seu temps en el secret de fabricar l'or. Ben aviat va acabar de gastar el seus diners en experimentar com obtindre'l, fins al punt que no va ser capaç de mantenir la seva família.

L'esposa de Nai Hi Ha no suportà més la situació i va anar a lamentar-se al seu pare.

Aquest va fer cridar a Nai Hi Ha i amb veu suau, gentilment, li va dir:

-Estimat Nai Hi Ha, fins avui jo no sabia que tu et dedicaves a les arts màgiques. Com saps, també des de moltíssim temps m'interessa el mateix. Vull confiar-te un secret meu: he aconseguit finalment com obtindre or.

Tot excitat i ple de curiositat Nai Hi Ha li va pregar al seu sogre que li revelés aquell secret meravellós, que era l'únic fi de la seva vida.

- És clar! – exclamà l'ancià  – Però em falta una cosa, i sóc massa vell per anar-la a buscar. Si tu volguessis ajudar-me...

- Oi tant que t'ajudarè! -Va assegurar Nai Hi Ha que ja se sentia l'amo de la fàbrica d'or. – digues que he de fer.


- Bé! Jo estic disposat a desvelar-te el secret amb el pacte de que col·laboris amb mi. El que necessitem són tres quilos d'aquella pelussa que creix sota les fulles dels plataners. Atenció: les pelusses que agafis d’aquelles fulles han de ser dels arbres de plàtans que tu mateix hagis plantat i cultivat en els teus camps. Quan hagis arreplegat prou pelussa, porta-me-la i junts farem l'or.

Nai Hi Ha va quedar tan feliç que va córrer a casa seva i de seguida va anar a la seva dona a explicar-li el pacte estipulat amb el sogre. Al dia seguent, la família estava compromesa a plantar arbres de plàtans.

Amb el temps les plantes van créixer, i amb molta atenció Nai Hi Ha treia de cada fulla la lleugera pelussa. Estava tan concentrat en el projecte que ni s'adonava que l'esposa i els fills arreplegaven els plàtans i cada dia els portaven a vendre al mercat de l'aldea.

Després de 3 anys d'intens treball, Nai Hi Ha havia arreplegat poc més de mig quilo de pelussa: un treball fatigós, més, ell no tenia un altre pensament sinó res més que el de l'or que un dia, amb el pare de la seva dona hauria fabricat.

Finalment, després de 10 anys, Nai Hi Ha havia aconseguit arreplegar 3 quilos de la blanca pelussa que li havia demanat el sogre. La va posar en un cistella i es la va portar a l'ancià.

- Bé! Veig que has seguit, al peu de la lletra, les instruccions i que has treballat amb compromís extraordinari – el va lloar el sogre.

- Ara no queda més que una cosa que fer, obre si us plau  la porta d'allà al fons.
Nai Hi Ha es va precipitar cap a la porta i va quedar paralitzat a la vista del munt de trossos d'or que hi havia arrenglerats sobre la taula. Al voltant de la taula, estaven asseguts l'esposa i els fills de Nai Hi Ha.


- Aquest or és el que hem guanyat venent els nostres bons plàtans en aquests 10 anys- va dir amablement l'esposa de Nai Hi Ha.

- Nai Hi Ha, ja ets un home ric de veritat – el va felicitar amb rostre satisfet el sogre – ara torna a casa i continua amb la teva dona i els teus fills cultivant aquests plàtans. En tots aquests anys has après a transformar els plàtans en or!.

Fi

"Si una persona creu en el seu treball i utilitza cadascuna de les seves capacitats en perseguir un fi, certament aconseguirà realitzar les seves aspiracions. No hem d'enganyar-nos pels èxits fàcils. Les empreses més importants no es realitzen amb somnis o sospirs, sinó amb la fatiga i la tenacitat."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!