dilluns, 22 d’octubre de 2012

LA CASTANYERA

Una vegada hi havia una velleta que vivia en una casa del bosc.
  • ERA LA CASTANYERA - portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i un cistell a la mà.
Quan arriba el temps de la tardor,la castanyera, va pel bosc a collir castanyes.
sabeu que li va passar un dia?
va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:

- oh! quantes castanyes!!! que estic contenta!
i es posa a collir castanyes. i vinga collir castanyes!
  • castanya ... al cistell!
Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se'n va anar al poble on tenia la seva paradeta. Va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes.
Va agafar les castanyes del cistell i...
  • ah!!! i les castanyes? on són?
El cistell era ben buit. totes, totes havien fugit. la castanyera es va esverar.
va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava ...
  • castanyes, on sou?
Ningú no contestava, les castanyes no hi eren.
Es va posar a ploure i entre les gotes que rebotíen a terra, la castanyera va veure, tot d'una una castanya que caminava.

- com pot ser?
les castanyes no caminen pas!
oh! i una altra castanya que també camina!
però, si tenen banyes i tot!
què he fet! he collit cargols i no pas castanyes!

Hi havia cargols per tot arreu: al terra del carrer ... a la paret ...
- hauré d'anar al bosc un altre cop! ja cal que corri ...
quan la castanyera va arribar al bosc, va dir:
    - per no equivocar-me cantaré la cançó del "cargol treu banya" i si són castanyes, no trauran les banyes.
quan va acabar de cantar la cançó va mirar les castanyes i va dir:
- no traieu les banyes? doncs, sou les castanyes!!!
aquesta vegada l'he encertada!!!!

i se'n torna cap a la seva paradeta.
i les va començar a torrar, i molt contenta
castanyes!
castanyes ben torrades,
calentes i fumades!

Tota la mainada, quan la van sentir cantar, corrents hi van anar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!