EL COALA I L'EMÚ

CONTE AUSTRALIÀ 

Per què el coala viu damunt d'un arbre si no és un ocell? 

Per què l'emú no pot volar si és un au? 

Si vols conèixer els secrets que amaguen aquests animals australians, llegeix-te el conte del coala i l'emú :

Fa molt de temps, en una època llunyana anomenada "El temps dels somnis", els animals convivien entre ells en harmonia, i feien, si fa no fa, el mateix tipus de vida tranquil·la entre tots ells. 

Un dia però, va sorgir un problema que els va portar a discutir-se per veure qui tenia raó de tots ells. Van estar hores, i després dies, i fins i tot setmanes, sense dir-se ni tant sols "bon dia". Va passar tant de temps que, finalment, van oblidar fins i tot el motiu que els havia portat a enfadar-se d'aquella manera. 

En aquell moment van adonar-se que ja no tenia sentit continuar fent morros i fer cares de rave, i van decidir tornar a ser amics; tots menys l'emú, que era molt i molt orgullós, tant que no volia tornar a parlar amb els animals que vivien enfilats a dalt dels arbres. En aquells dies es va trobar al coala, i tot cofoi li va dir:

- Hem de resoldre aquesta qüestió d'una vegada per totes, i veure finalment qui tenia raó! 

- Què vols dir? -va preguntar el coala- però si ja ningú no recorda quin va ser el motiu que ens va portar a barallar-nos! És millor que ho deixem córrer i tornem a ser amics.

Però l'emú no volia acceptar-ho. Per ell això era una derrota, tot i que era incapaç de recordar en què s'havien discutit. Va decidir nomenar-se jutge en aquell procés i amb veu profunda, va declarar: 

-Els ocells hem guanyat el procés. Som molt superiors a la resta d'animals: som molt intel·ligents i sabem volar! 

L'emú estava cada vegada més orgullós de sí mateix. Realment es creia millor que els altres i això feia que cada cop, omplint-se dels compliments que ell mateix es feia, s'anés inflant més i més, creixent i tornant-se gros i pesat, com un gran globus ple de plomes. I tant i tant es va inflar, que quan va voler batre les ales per poder alçar el vol, no va poder desenganxar-se de terra. Amb tota la seva força intentava alçar-se, estirant el coll infinitament cap al cel. Ni un pam va poder alçar-se! L'emú era tant pesat que no arribava ni a les branques més baixes dels arbres. 

La ira el va envair i, enfurismat, va girar-se cap al coala que havia estat testimoni dels seus intents frustrats. Tan terrible devia ser la cara de l'emú en aquell moment d'esforç que el coala, acovardit, va enfilar-se a corre-cuita a l'arbre que tenia més a prop, i va decidir que no en tornaria a baixar mai més. 

Però als arbres no hi ha aigua. A dalt de l'arbre van anar passant els dies i, és clar, el coala tenia molta set. Finalment, va adonar-se que a les fulles verdes hi havia aigua, i tot i que era molt poqueta,s'hi va conformar abans de tornar a posar un peu a terra. 

Ara ja no beu mai, i s'està dia i nit enfilat a dalt dels arbres on es troba protegit de l'emú, que encara sense poder volar, corre amunt i avall des d'aquesta època llunyana, intentant de reempendre el vol altra vegada, com ho feia des dels "Temps dels somnis"