Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castanyada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castanyada. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 d’octubre del 2012

JACK O'LANTERN - Llegenda irlandesa

El perquè de les llums a dins de les carbasses...

"En una llunyana nit, un busca-raons irlandès amb fama d'avar i de borratxo, anomenat Jack, va tenir la mala fortuna de trobar-se amb el diable en una taverna.

El diable, vestit com un home normal, va estar durant hores parlant amb Jack, tot bebent. Quan el diable li va confessar que venia per emportar-se’l a l'infern, per fer-lo pagar per totes les seves malifetes, Jack li va demanar una ronda més, com si fos la seva darrera voluntat.

A l’hora de pagar cap dels dos tenia diners, i Jack li va proposar al diable que es convertís en una moneda per pagar demostrant així els seus poders

El diable es va transformar en una moneda per pagar al cambrer, i Jack -que era molt avar- ràpidament va agafar la moneda i se la va posar al moneder (que tenia gravat una creu). El diable es va trobar que no podia tornar a la seva forma original i sortir del moneder. 

El diable va ordenar a Jack que el deixés lliure, però Jack no li va permetre sortir fins que el diable va prometre que no el molestaria en deu anys. El diable no va tenir més remei que concedir-li la seva reclamació.

Passat el termini dels deu anys, Jack es va reunir amb el diable al camp. El diable anava preparat per endur-se la seva ànima, però Jack va pensar molt ràpid i va dir:

- Hi aniré de bona gana, però abans de fer-ho, em pots baixar la poma que està dalt de tot d'aquest arbre, si us plau?


El diable va pensar que no hi tenia res a perdre, i d'un salt va arribar a dalt de tot de l'arbre. Abans que se n'adonés, Jack ràpidament va gravar una creu al tronc per a que no el diable no en pogués baixar. Jack el va obligar a prometre que mai més tornaria a demanar-li la seva ànima. Al diable no li va quedar més remei que acceptar.

Jack va morir uns anys més tard i, com que durant la seva vida havia estat un borratxo i un estafador, no el van deixar entrar al cel i va ser enviat a l'infern. Però quan va intentar entrar a l'infern, el diable va haver de enviar-lo de tornada, doncs no podia agafar la seva ànima  ja que li ho havia promès.

- On aniré ara? .Va preguntar Jack. I el diable li va contestar:
- Torna per on has vingut.

El camí de retorn era fosc i el terrible vent no li deixava veure res. El diable li va llançar a Jack un carbó encès directament de l'infern, perquè es guiés en la foscor, i Jack el va posar en una carbassa que portava amb ell, perquè no s'apagués amb el vent."

I d’aquí el nom de la història, i és que Jack l’Avar es va acabar convertint en Jack el de la llanterna, i la seva ànima va quedar-se vagant en el món dels vius amb la seva carbassa il·luminada.
 

dilluns, 22 d’octubre del 2012

LA CASTANYERA

Una vegada hi havia una velleta que vivia en una casa del bosc.
  • ERA LA CASTANYERA - portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i un cistell a la mà.
Quan arriba el temps de la tardor,la castanyera, va pel bosc a collir castanyes.
sabeu que li va passar un dia?
va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:

- oh! quantes castanyes!!! que estic contenta!
i es posa a collir castanyes. i vinga collir castanyes!
  • castanya ... al cistell!
Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se'n va anar al poble on tenia la seva paradeta. Va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes.
Va agafar les castanyes del cistell i...
  • ah!!! i les castanyes? on són?
El cistell era ben buit. totes, totes havien fugit. la castanyera es va esverar.
va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava ...
  • castanyes, on sou?
Ningú no contestava, les castanyes no hi eren.
Es va posar a ploure i entre les gotes que rebotíen a terra, la castanyera va veure, tot d'una una castanya que caminava.

- com pot ser?
les castanyes no caminen pas!
oh! i una altra castanya que també camina!
però, si tenen banyes i tot!
què he fet! he collit cargols i no pas castanyes!

Hi havia cargols per tot arreu: al terra del carrer ... a la paret ...
- hauré d'anar al bosc un altre cop! ja cal que corri ...
quan la castanyera va arribar al bosc, va dir:
    - per no equivocar-me cantaré la cançó del "cargol treu banya" i si són castanyes, no trauran les banyes.
quan va acabar de cantar la cançó va mirar les castanyes i va dir:
- no traieu les banyes? doncs, sou les castanyes!!!
aquesta vegada l'he encertada!!!!

i se'n torna cap a la seva paradeta.
i les va començar a torrar, i molt contenta
castanyes!
castanyes ben torrades,
calentes i fumades!

Tota la mainada, quan la van sentir cantar, corrents hi van anar.